Não me lembro das palavras com nitidez. Lembro a noite como foi e, em Agosto, o Verão ainda tinha todos os sonhos em aberto. Havia as estrelas por cima, as estrelas por dentro e as que saíam da tua boca. Falavas sobre a luz e, nesse momento, a física quântica pareceu-me mais poética que “o processo de eliminação de sombras” de Cesariny.
É fugaz o meu pensamento. Um cavalo alado nesta janela limpa onde lavo os olhos de azul. Mais que isto, “foi a tarde e a manhã, o dia primeiro.” Haja luz.
Veure recepta
Menjar les galetes i les paraules.
Veure recepta
Hi havia una vegada un “home de les nous” molt especial…
“- Calenta i bo!!”- -Va cridar l’home, com tots els “homes de castanyes”, però era el fum del cotxe que parlava en veu més alta i la gent demanant al carrer.
L’home castanyer tenia només quatre polzades perquè la veu venia d’un poble petit, en algun lloc del món encantador, Acabo d’escoltar Baixinho on. Per tant, cada vegada que havia de viatjar, No podia renunciar al seu cotxe màgic capaç de recórrer grans distàncies.
Quan ens acostem mantingut un to de pell torrat, d’alguns recents vacances a la neu i ho va fer sobresortir ulleres de substància blanca. Una petita perla plata abotonó la jaqueta i va mostrar un somriure tan oberta com els braços.
-“Good…”- ell ens va dir en poc, mentre que en encara va donar un cartutx fet de notícies.
-“Hot…”- vam dir, amb fruits secs per anar a les mans de pintura i la brutícia i la certesa de la felicitat fins i tot a la punta de la llengua. (….)
Veure recepta
Eviti les passes al final de l’Algarve i se’ls mengen.
Veure recepta
Aquestes setmanes es va produir, sense principi ni fi… Segon i tercer, 4, Dijous i divendres, iguals i semblants a dissabte a diumenge.
Estic esgotat. Estic cansat de que la manca de temps és com l’aire que li faltava, però és bo veure que tot està miraculosament compleix amb els meus somnis i guanya contorns reals.
Sense haver tingut una altra oportunitat, portar galetes d’avellana… menjar en un instant! 😉
Veure recepta
Pàgina següent »
