No sé res de Lisboa i em pregunto com és possible que el meu pare és aquí. Michael em deixa en el medi, mentre que vai prendre un altre curs Nikon, religiosament i segueixo besant i paper amb l’adreça d’anar-hi després de tenir. Vostè ha de ser entusiasta per descobrir una ciutat, però em sento com un turista acabat d’aterrar a l’altra banda del món, amb el jet lag i molt cansat.
Em sento en una pastisseria i amb prou feines tenen temps per unir-se a la façana de les lletres per formar el nom que-Bénard- sorgeix quan un empleat amable per satisfer meva sol · licitud. Li demano al meu cafè, la tercera des de la sortida del Port, a les 06:00, amb els meus quatre hores de son miserables i vaig a buscar el nom del lloc per assegurar-se que no et perdis cap carta. Sí, està correcte. El nombre és el quatre i cent, mentre espero, Jo divideixo la meva atenció entre l’espectacle surrealista d’un home amb una pandereta en “cantar” les coses incomprensibles i un home xapat en or tot estàtua, suspendre en acrobàtic planteja. Després de tot, Jo també vull un pa amb formatge.
No sé què fer amb tantes hores que em queda. Pren la meva cartera i bic blau greixós i entretenir a mi, però la planificació de postres, però, és inevitable que no sap ja que la senyora que seu a la taula a la meva esquerra és l’amo i pastissos que et vas asseure al meu costat parlant per telèfon amb algú d’Prendre i té un fill que viu. Compta amb una escola de música a Lisboa, on ell fa el que vol i creu que les coses han de ser fetes amb passió. També crec.
Això es va fer per esmicolar.
Veure recepta
Estic tan cansat que amb prou feines obrir els ulls, però insisteixo en la meva nit de dolç amb el dret a ser menjat al llit.
Bona nit.
Veure recepta
Convertit a l’amargor. Aquesta és la seva llesca…
Veure recepta
M’agrada el silenci telepàtic, aquesta part del món i de tornada a casa en una abraçada.
M’agrada beure de la seva copa i postres compartit…
Veure recepta
(…) Aquest gust pis, Planta Amor tot fet amb amor… de paret
terrassa de verd, la paret i la casa de pilar.
Però la flor més bella i deliciosa Vaig veure créixer ansiós i aclaparat
Oh Tu eres el meu __ albercoc sucós.
António Vieira Lisboa
Veure recepta
Pàgina següent »
